Home Articles d'opinió Articles d'opinió Costa en Espanya, Mas en Catalunya i Borrell en el nostre poble: L’ética en política.

Costa en Espanya, Mas en Catalunya i Borrell en el nostre poble: L’ética en política.

Aquests dies estem vivint moments llastimosos pels assumptes públics i és així perquè alguns dels seus gestors, els que denominem polítics, estan donant un clar i negatiu exemple per als nostres ciutadans i ciutadanes. 

Qualsevol persona que viu a la nostra societat s’ha de regir per les seves normes, algunes d’elles de caire legal, són aquelles que quan les infringim responem davant de la justícia.

Hi ha altres normes a la nostra societat igual o més importants, és la moral de la nostra societat que està regida per unes normes ètiques que moltes vegades no arriben ni han estat assumides per les normes legals.

Aquesta ètica que en general té la societat, és la que impedeix arribar en general  després a incomplir les normes legals creades per protegir a la resta de la societat. 

Per tant en un ciutadà de a peu la seva ètica és important per la seva moral interna i externa, el que  demostra a la nostra societat que és com a persona, però per un ciutadà o ciutadana que representa a altres, que pren decisions per compte d’altre, això és molt més, perquè aquesta persona en aquest cas al ser un càrrec polític ha de ser exemple per la societat.

 

Estem veient com en Ricardo Costa, portaveu del PP el país valencià i secretari general, s’està resistint a assumir el que li demana la seva direcció estatal, que malgrat no està imputat  a la xarxa de corrupció que sembla que envolta el PP, presenti la seva dimissió en tant que mentre ha tingut aquests càrrecs les persones del PP del seu entorn sí que han estat dins d’aquesta trama de corrupció. La direcció estatal del PP l’està demanat que tingui ètica. 

A Catalunya l’Artur Mas també està donant un clar exemple del que no s’ha de fer. Una vegada descoberta la trama del Palau de la Música Catalana, resulta que una part molt important dels diners han anat a parar a la Fundació Trias Fargas, que és un instrument de CDC. Ell s’excusa en que tenen uns convenis que els donen cobertura legal, però no deixa constància del contingut d’aquests convenis que acrediten que els diners anaven realment al foment de la música i cultura catalana. És altra vegada una clara ofensa a l´ ètica del respecte de la nostra societat que amb els seus impostos possiblement han sufragat les despeses de CDC, ni tan sols es molesten en donar explicacions. 

A Sant Cebrià, el nostre estimat poble, s’ha cobert aquest darrers dies de vergonya aliena per les actuacions del regidor de CiU Reyero, resulta que la policia local l’ha obert una denúncia per fer un garatge pel seu cotxe, una obra important que requereix projecte, sense cap tipus de permís, i posteriorment a la denúncia demana el permís requerit. 

Però el pitjor és que agafa, com ell mateix ha reconegut, el full de denúncia de la policia de la carpeta on deixen les còpies de les entrades i sortides del registre municipal, i que serveix entre altres coses perquè el PSC faci el seguiment democràtic dels afers de l’ajuntament. 

A la vista dels fets i una vegada descoberta la trama, ens hem permès preguntar al nostre Alcalde en Jaume Borrell si pensava prendre alguna mesura de responsabilitat política respecte al regidor en qüestió, i ha manifestat “que si que ha comès un fallo però que no és per tant “. 

Potser hem estat ingenus al demanar al nostre alcalde ètica, un alcalde que permet un restaurant il·legal, que l’hem tingut d´ anar darrere perquè l’edifici principal que s’està fent al nostre poble tingués aparcament com obliguen les normes urbanístiques, o simplement que els cobrés les taxes per ocupació de via pública. 

Sembla que la dreta com mínim en aquests casos té aquest fil conductor, falta de moral o falta d’ètica. 

Ètica li demanem al nostre alcalde quan un regidor del seu grup comet aquests actes, ètica en els afers públics, l’ètica que ell no té i omple el nostre Sant Cebrià de vergonya aliena.